
Aquesta pàgina d'ajuda està incompleta
Introducció
La intenció d'aquest mòdul es la de simplificar el muntatge dels
discs locals, recursos compartits remots i memòria virtual.
Abans que un sistema Unix pugui accedir als fitxers d'un disc,
CD-ROM, unitat JAZ, disquet o servidor de fitxers, cal que aquest
estigui muntat en algun punt del sistema de fitxers.
El sistema manté una llista dels sistemes de fitxers coneguts,
habitualment per muntar-los en engegar. Els sistemes de fitxers
es poden muntar temporalment, per oblidar-los després de desmuntar-los
o quan es reengegui el sistema.
Tots els sistemes Unix, un cop instal·lats, munten almenys un sistema
de fitxers en engegar, i gairebé sempre alguns més. Sempre hi ha un
sistema muntat com a directori arrel /, i potser altres com
ara /usr, /proc o /net. A menys que el
teu sistema Unix sigui una estació de treball sense disc, el directori
arrel es munta des d'un disc local. Es poden muntar altres sistemes
de fitxers des de servidors de fitxers, discs locals o fins i tot
sistemes de fitxers "màgics" com ara /proc, que no contenen
fitxers reals.
Un cas especial és la memòria virtual. El sistema hauria de tenir
almenys un fitxer d'intercanvi de memòria virtual, que el SO fa servir
com una ampliació de la memòria física. Un fitxer d'intercanvi pot
ser un fitxer normal d'algun sistema de fitxers, o una partició
dedicada d'un disc local.
Aquest mòdul funciona llegint i actualitzant el fitxer /etc/fstab
o /etc/vfstab per gestionar els sistemes de fitxers coneguts.
Els sistemes de fitxers muntats actualment es troben llegint el fitxer
/etc/mtab o /etc/mnttab. Webmin ignora completament
els comentaris de la taula de sistemes de fitxers.
Llista dels Sistemes de Fitxers Actuals
La pàgina principal del mòdul Gestor de Sistemes de Fitxers
llista tots els sistemes de fitxers coneguts. Per cada sistema de
fitxers, es mostren els detalls següents:
Addició d'un Nou Sistema de Fitxers
Per afegir un nou muntatge, tria el tipus de sistema de fitxers del
selector de sota, l'origen i altres opcions del nou muntatge.
Cada tipus de sistema de fitxers de cada versió de Unix pot tenir
opcions diferents, i molts tipus tenen possibilitats diferents
per a l'origen del muntatge.
Independentment del sistema de fitxers que triïs, algunes entrades
de la Creació de Muntatge seran iguals. La més important
és el punt de muntatge, que és el directori del qual penjarà el
sistema de fitxers a muntar. Tots els tipus de sistemes de fitxers
excepte virtual memory exigeixen aquesta entrada.
Si el directori que introdueixes no existeix, Webmin intentarà
crear-lo per tu.
Per a la majoria de tipus de sistemes de fitxers, tindràs 3 opcions
per desar el muntatge:
- Desa'l i munta'l en engegar
El muntatge s'enregistrarà de forma permanent i es muntarà
en engegar el sistema.
- Desa
El muntatge serà permanent, però no es muntarà en engegar
el sistema.
- No el desis
El muntatge serà temporal.
Per la majoria de sistemes de fitxers, també pots triar muntar-lo ara
o no. No té sentit no muntar ni desar un sistema de fitxers nou,
per la qual cosa en aquest cas es mostrarà un error.
Hi ha, no obstant, alguns tipus de sistemes de fitxers que no presentaran
totes les opcions llistades abans. En són alguns exemples:
- Virtual Memory sota Linux
Quan aquest tipus es munta, també es desa, i quan es desmunta,
s'elimina. Els muntatges VM desats sempre s'afegeixen en engegar.
- Windows Networking Filesystem sota Linux
Aquest sistema de fitxers només es pot muntar fent servir l'ordre
smbmount, així que no es pot desar.
- Automounter Filesystem
Els sistemes de fitxers Automounter permanents sempre es munten
en engegar el sistema.
Tots els tipus de sistemes de fitxers exigeixen que triïs l'origen
i les opcions del muntatge. Con que l'origen i les opcions difereixen
significativament segons els diferents tipus de Unix i de sistemes
de fitxers, els descrivim individualment a continuació:
- Redhat Linux 4.0+ i Slackware Linux 3.0+
Per a la majoria de tipus de sistemes de fitxers, l'origen del
muntatge pot ser un dels següents:
- Dispositiu IDE
Per aquesta tria, has d'introduir la lletra de dispositiu IDE
i la partició. La lletra del dispositiu és habitualment a
pel primer disc dur intern, b pel segon disc dur intern,
i c pel CD-ROM. El número de partició depèn de la
partició que vulguis muntar. Fes servir l'ordre fdisk
per veure les particions disponibles dels discs.
- Dispositiu SCSI
Per aquesta opció, has d'introduir la lletra del dispositiu SCSI
i la partició. La lletra del dispositiu NO es correspon amb el
número d'identificació SCSI - EL Linux assigna una lletra a cada
dispositiu SCSI segons l'ordre en què el sistema se'ls troba.
- Disquet
Aquesta tria només exigeix introduir el número de dispositiu de
disquet. Aquest serà 0 per la primera disquetera, o
1 per la segona.
- Altres dispositius
Si tries aquesta opció, pots introduir el nom de dispositiu que
vulguis. Això és útil per muntar dispositius RAID, targetes PCMCIA
i altres dispositius que Webmin no coneix.
Abans de poder muntar un sistema de fitxers en una partició de disc
SCSI o IDE, cal haver creat la partició i haver-hi construït un
sistema de fitxers. Pots fer servir el mòdul Gestor
de Particions per fer-ho, o pots fer servir les ordres de Linux
fdisk i mkfs.
Els tipus de muntatge Network Filesystem (nfs), Windows
Networking Filesystem (smbfs), Automounter Filesystem
(auto) i Virtual Memory (swap) fan servir un formulari
diferent per l'origen del muntatge. Mira més avall la secció concreta
del tipus de sistema de fitxers per més detalls.
Un cop hagis triat l'origen del muntatge, també podràs establir
diverses opcions específiques del sistema. Algunes opcions, no obstant,
són comunes a tots els sistemes de fitxers Linux. Aquestes són:
Només lectura
|
Si és "Sí", llavors ningú hi pot escriure, crear o
canviar res d'aquest sistema de fitxers
|
Permet fitxers SUID
|
Si és "No", llavors els programes setuid d'aquest
sistema de fitxers no s'executaran com al seu propietari.
És útil per muntar sistemes de fitxers remots no fiables.
|
Les opcions específiques del sistema són:
- Linux Native Filesystem (ext2fs)
Aquest és el tipus més recent de sistemes de fitxers per discs
locals en Linux.
Estan disponibles les opcions addicionals següents:
- Network Filesystem (nfs)
NFS és la forma estàndard de Unix de compartir fitxers entre
sistemes. Per NFS, l'origen del muntatge no és un disc local,
sinó un nom de host i de directori remots. El nom de host és
el nom (o l'adreça IP) del sistema remot. El directori remot
és un directori del sistema remot exportat al teu sistema,
Els sistemes de fitxers NFS tenen les següents opcions addicionals:
Versió NFS
|
La versió NFS (1-3) a utilitzar
|
- Virtual Memory (swap)
L'origen del muntatge de la memòria virtual pot ser un disc IDE
local, un disc SCSI local, o un fitxer normal i corrent.
Si introdueixes un nom de fitxer que no existeix, Webmin et
demanarà la mida del fitxer d'intercanvi, i llavors l'afegirà
com a àrea d'intercanvi. A menys que el kernel del teu Linux
s'hagi configurat per permetre-ho, no es pot muntar una àrea
d'intercanvi com un sistema de fitxers NFS.
No hi ha cap opció pels muntatges de memòria virtual.
- Windows Networking Filesystem (smbfs)
"Windows Networking" es refereix al protocol de compartició de
fitxers utilitzat per Samba, Windows 95 i NT (també conegut com
SMB o LANManager). Si un servidor Windows està compartint un
directori, el pots muntar sota Linux i accedir al seu contingut
com si fossin fitxers normals.
L'origen del muntatge d'un sistema de fitxers Windows és un
nom de recurs del tipus \\ntbox\somedir. El primer nom
és el nom NetBIOS del servidor, i el segon el nom d'un recurs
del servidor. Idealment, el nom NetBIOS d'un servidor hauria
de ser el mateix que el nom de host TCP/IP, però si no és així,
pots fer servir les opcions de muntatge per especificar el
nom de host correcte o l'adreça IP per connectar-hi.
Estan disponibles les opcions següents:
Usuari
|
El nom d'usuari per entrar al servidor de fitxers.
Per als recursos públics no cal.
|
Contrasenya
|
La contrasenya que es fa servir amb el nom d'usuari.
Si no tens un nom d'usuari i una contrasenya vàlids
al servidor, llavors el muntatge fallarà. Per als
recursos públics no cal.
|
- MS-DOS Filesystem (FAT)
Els disquets o discs formatats amb Windows 3.1 i versions de MS-DOS
anteriors a la 7.0 fan servir aquest tipus de sistema de fitxers.
Els fitxers d'aquest sistema estan limitats a l'estàndard de noms
de fitxer 8.3 utilitzat per DOS. Si proves de crear un fitxer amb
un nom més llarg, es truncarà al format 8.3. Com que DOS no té
cap concepte de propietat dels fitxers ni permisos reals, tots
els fitxers del sistema muntat tindran el mateix propietari i
mode d'accés. La propietat i els drets individuals de cada
fitxer no es poden canviar.
Estan disponibles les opcions següents:
- Windows 95 Filesystem (vfat)
Aquest sistema de fitxers es troba en discs formatats per Windows 95
i, possiblement, NT. Igual que el sistema de fitxers DOS anterior,
no té cap concepte de propietat ni permisos de fitxers. No obstant,
suporta noms llargs de fitxers.
Les opcions disponibles són:
- ISO9660 Filesystem (iso9660)
Aquest és el format estàndard dels CD-ROMs. El format bàsic
només suporta noms 8.3 com la FAT, però hi ha un format
ampliat anomenat Rock Ridge que permet tenir noms de fitxers
llargs i permisos Unix.
Les opcions d'aquest sistema de fitxers són:
- OS/2 Filesystem (hpfs)
Els discs durs formatats amb OS/2 fan servir aquest format de
sistema de fitxers. Els noms llargs estan suportats, però els
permisos i propietat dels fitxers Unix no.
Les opcions disponibles són:
- Linux on MS-DOS Filesystem (umsdos)
Aquest sistema de fitxers només s'utilitza per instal·lar el Linux
en un sistema que només té un sistema de fitxers MS-DOS i no es
pot reparticionar. Funciona fent servir el directori \linux
del sistema de fitxers DOS com a arrel del sistema de fitxers
de Linux. Quan es munta en Linux, els noms llargs, la propietat
i els permisos estan suportats. Aquest sistema de fitxers, per
defecte, no està suportat en el Linux de RedHat, i només s'ha
de fer servir si no tens cap més remei, ja que el rendiment
és pobre.
Les opcions vàlides d'umsdos són:
- Solaris 2.5+
Per als sistemes Solaris basats en disc, l'origen del muntatge
pot ser un de:
- Disc SCSI
En Solaris, cada disc SCSI s'identifica per 4 números:
- Controladora - La controladora SCSI on està connectat
el disc. Per la controladora integrada a les caixes SPARC,
sempre és 0.
- Objectiu - El número d'unitat SCSI. Per als discs durs
interns, és 0 o 1. Per discs externs, normalment es pot
seleccionar amb un interruptor de la caixa.
- Unitat - Gairebé sempre 0.
- Partició - El número de la partició a muntar.
- Dispositiu MetaDisk
Si tens dispositius RAID vetejats o replicats creats amb el
programari de metadispositius de Sun, tria aquesta opció i
introdueix el número del metadispositiu.
- Altres dispositius
Aquesta tria exigeix que introdueixis el camí complet del
del dispositiu a muntar.
Abans de poder muntar un sistema de fitxers d'un disc local SCSI,
cal haver creat la partició i el sistema de fitxers. Pots fer servir
el mòdul Gestor de Particions, o pots fer
servir les ordres Unix format i newfs.
En Solaris, el gestor de volums munta automàticament els CD-ROMs i
els disquets. A menys que s'hagi desactivat, els disquets i els
CDs no necessiten mai muntatge manual. Els dispositius muntats pel
gestor de volums no es mostren a la llista de sistemes de fitxers
de la pàgina principal. Aquest pot ser també el cas de dispositius
SCSI removibles (com ara una unitat Jaz, o Syquest), depenent de
com estigui configurada la gestió de volums del sistema.
Un cop hagis triat l'origen del sistema de fitxers, també podràs
establir un cert nombre d'opcions específiques del sistema:
- Solaris Unix Filesystem (ufs)
Aquest és el sistema de fitxers estàndard dels discs locals
de solaris.
Les opcions disponibles són:
Només lectura
|
Si és "Sí", llavors ningú pot escriure, crear, esborrar
ni canviar cap permís en aquest sistema de fitxers.
|
- Network Filesystem (nfs)
NFS és la forma estàndard de Unix de compartir fitxers entre
sistemes. Per NFS, l'origen del muntatge no és un disc local,
sinó un nom de host i de directori remots. El nom de host és
el nom (o l'adreça IP) del sistema remot. El directori remot
és un directori del sistema remot exportat al teu sistema,
Els sistemes de fitxers NFS tenen les següents opcions addicionals:
- Virtual Memory (swap)
L'origen del muntatge de la memòria virtual pot ser un disc SCSI,
un MetaDisk, o un fitxer normal i corrent.
Si introdueixes un nom de fitxer que no existeix, Webmin et
demanarà la mida del fitxer d'intercanvi, i llavors l'afegirà
com a àrea d'intercanvi.
No hi ha cap opció pels muntatges de memòria virtual.
- Caching Filesystem (cachefs)
Aquest sistema de fitxers fa servir espai d'un disc local com
a memòria cau d'un altre sistema de fitxers, típicament un NFS.
Això vol dir que els fitxers d'un NFS utilitzats més sovint
es desen localment, cosa que resulta en un increment significatiu
del rendiment. Quan crees un muntatge de cau, Webmin assumeix
que el sistema de fitxers que hi ha al darrere és un NFS.
L'origen del muntatge dels sistemes cachefs és el servidor
NFS i el directori remots.
Quan muntes un sistema cau, es fan en realitat dos muntatges:
el muntatge del NFS remot, i el muntatge cachefs.
Webmin no mostra els muntatges darrere el cau a la llista de
sistemes de fitxers muntats.
cachefs fa servir un directori cau per emmagatzemar
els fitxers, especificat a les opcions de muntatge. Per crear
un directori cau, pots fer servir l'ordre cfsadmin
de Unix o bé deixar que Webmin el creï automàticament. En
aquest darrer cas, el cau tindrà un límit del 10% de la mida
del sistema de fitxers on resideix.
Les opcions vàlides d'aquest sistema de fitxers són:
- Ram Disk Filesystem (tmpfs)
Els fitxers emmagatzemats en un sistema de fitxers d'aquest
tipus existeixen només en memòria RAM, i es perden en desmuntar-lo
o en reengegar el sistema. El directori /tmp de Solaris
fa servir aquest tipus de sistema de fitxers. Com que només està
emmagatzemat a la memòria, no hi ha cap secció d'origen del
muntatge al formulari.
L'única opció és:
- Automounter Filesystem (autofs)
Automounter fa el muntatge i desmuntatge automàtic de directoris
NFS sota demanda. Un subdirectori sota un directori
automounter començarà a existir i muntarà un servidor
de fitxers en el moment en què un usuari hi faci referència,
com ara fent-hi un "cd". Passat un cert temps d'inactivitat,
el subdirectori es desmuntarà i desapareixerà.
L'origen del muntatge per a sistemes de fitxers d'aquest tipus
té tres opcions diferents:
- All NFS Servers (-net)
Quan l'usuari fa cd a un subdirectori, es pren com el nom de host
d'un servidor NFS. Si aquest servidor existeix, es muntaran totes
les exportacions disponibles del directori remot sota el nou
subdirectori.
Per defecte, Solaris té muntat el directori /net amb
aquest origen, per tant, els usuaris poden fer quelcom com ara
cd /net/bar.foo.com/usr/local/bin
ls -l
- XFN Server (-xfn)
N.P.I
- Automounter map
Per aquesta opció, cal donar el nom del mapa NIS o
fitxer local que conté un mapa d'automuntatge. En aquest mapa
s'especifica la configuració de quins servidors i directoris
cal muntar. Per més informació, mira la pàgina man
automount.
Les opcions dels sistemes de fitxers Automounter són les mateixes
que les de NFS, Aquestes opcions s'apliquen als subdirectoris
muntats automàticament dins del directori automuntat.
- MS-DOS Filesystem (pcfs)
Els disquets o discs formatats amb MS-DOS fan servir aquest tipus
de sistema de fitxers. Els fitxers d'aquest sistema estan limitats
als noms de fitxer 8.3, i no tenen propietats ni permisos Unix.
Normalment, no hauràs de fer servir Webmin per muntar disquets
pcfs, ja que són gestionats automàticament pel gestor
de volums.
Les opcions disponibles dels sistemes MS-DOS són:
- CDROM Filesystem (hsfs)
Edició d'un Sistema de Fitxers Existent
Per editar un muntatge existent, fes clic sobre el punt de muntatge
a la llista de la pàgina principal. Això mostrarà el formulari
utilitzat per crear un muntatge nou, però amb el punt de muntatge,
origen i opcions emplenats. Pots canviar-ne qualsevol al formulari,
de la mateixa manera que crearies un muntatge nou (descrit abans).
Un muntatge existent serà, bé desat de forma permanent, bé muntat,
o bé ambdues coses. Si canvies el muntatge per tal que no es desi
ni es munti, llavors s'esborrarà de la llista de muntatges. Tingues
en compte que alguns tipus de sistemes de fitxers no tindran totes
dues opcions.
Sota Unix, un directori no es pot desmuntar si està actualment en ús,
bé per un procés que hi té un fitxer obert, bé per un usuari que hi
té el seu directori actual.
De forma similar, un fitxer d'intercanvi no es pot desmuntar si la
quantitat de memòria lliure és menor que la mida del fitxer d'intercanvi.
Quan canvies el directori, l'origen o les opcions d'un muntatge existent,
Webmin el desmuntarà i el tornarà a muntar per aplicar els canvis.
Això fracassarà si el directori o fitxer d'intercanvi està en ús, i
es mostrarà un error.
Torna al mòdul